Aquelles escoles feien un quadre d'honor on hi posaven els alumnes que creien més intel·ligents. Com aquesta pràctica em sembla del tot impròpia d'una escola, he canviat el nom per "els mes guapotes". Cal dir que la pràctica per la qual es feia distinció o menció específica dels nens pel seu nivell en un quadre d'honor ja fa molts anys que no es fa a cap escola. A més, està clar que resulta del tot inadequat separar els nens només per unes poques capacitats i no tenir-les en compte totes. En aquella època més enllà d'estudiar les lliçons de memòria o la repetició sistemàtica, no es treballava ni es valorava gran cosa més.
I és que un bon sistema educatiu, apart de ser integrador, sempre valora a tots els seus alumnes per igual procurant que tots ells tinguin un ensenyament significatiu i profitós, traient les millors capacitats de tots, per tal que assoleixin ser bons i exitosos ciutadans.
Així, doncs, "els més guapotes" que em sembla un terme molt més adequat i respecta millor al conjunt dels alumnes que hi anàvem. És curiós, després els anys han demostrat que aquesta distinció entre companys no era tant significativa. Destaco, per exemple, el nostre benvolgut company August Bové Font, un dels lingüistes més destacats de Catalunya o el prestigiós arquitecte Joan García-Borés Espí.
Com tampoc tinc cap interès en desmerèixer els nostres companys aquí representats als quadres d'honor, els quals són persones encantadores, si més no aquelles que tinc més presents per raó d'amistat en algú moment de la meva vida. D'altra banda ometre'ls hagues estat imperdonable perquè són una part de la història que es va viure en aquelles escoles tant i tant feixistes.
Així doncs aquí tenim els mes guapotes:
 |  |
 |
|
  |   |
 |  |
 |  |