JOSEP
i RAMÓN BONAPLATA (1759-1843), Josep Bonaplata es va traslladar a
Anglaterra per documentar-se sobre el funcionament de les indústries
tèxtils angleses i l'ús del vapor. Quan va tornar a Barcelona, va
fundar, el 1831, la societat Bonaplata, Rull, Borell i Companyia.
La societat, integrada per nou socis, va fundar la fàbrica El Vapor
(1832), dedicada a fabricar teixits i maquinària tèxtil. Va ser la
primera que va mecanitzar totalment la producció de filats, teixits i
estampats de cotó gràcies a la innovació revolucionària de la força del
vapor. La van obrir al novembre de 1833 al carrer Tallers de Barcelona.
Al marge de la filatura i el tissatge del cotó, el lli i l'estam,
compraria també un taller de foneria i de construccions mecàniques. La
seva petita història mostra la necessitat de modernitzar la tecnologia
tèxtil. Els treballadors consideraven que la mecanització facilitaria
l'acomiadament de molts d'ells. Aquesta hostilitat explica per què les
masses exaltades la van incendiar la nit del cinc al sis d'agost de
1835.
L'any 1838, un dels socis, Valentí Esparó, la va reconstruir per
dedicar-la a la foneria de metalls. Però a en Josep Bonaplata,
l'incendi i la destrucció de la fàbrica el va afectar molt. De fet, va
morir 4 anys després. El seu germà i soci, Ramon, va continuar els
negocis en el ram metal·lúrgic. Va ser un dels fundadors de La
Maquinista Terrestre y Marítima (1855).
El 1855 es funda la "Maquinista Terrestre y Marítima", l’objectiu de la
qual és la producció de vaixells, màquines de vapor, locomotores per a
ferrocarrils i maquinària per a filatura, teixit i estampació.
Aquesta empresa ha estat una dels grans empreses d’on han sortit els
mecànics i elèctrics en tots els seus nivells (des de enginyers fins a
torners o soldadors) que ha posseït Catalunya i que sempre li han donat
fama arreu. No es pot permetre que es perdi cap paper, ni plànol perquè
són la prova del que ha estat capaç de fer la nostra terra. Sembla que
ara funcionarà un museu que serà de visita obligada. La MTM va ser
integrada al grup ALSTON l’any 1993, la qual es dedica a les
infrastructures d’energia i transport: amb activitats de d’equipaments
elèctrics generació, ferroviàries i navals.
La Maquinista Terrestre i Marítima
La Mikado
Les 242 locomotores Mikado, tipus 141, varen marcar l'any 1960 el final de la locomotores de vapor al nostre país, actualment es pot veure al museu del ferrocarril de Vilanova i la Geltrú.
Eren màquines senzilles que varen donar un bon resultat. El diàmetre de les rodes motrius era d’1 560 mm, la seva potència era de 2 000 CV, sense ser de les potents era suficient. La seva velocitat era de 90 km/h, malgrat arribava fins al 115 km/h.
Locomotores de maniobres
Locomotores de maniobres de dos eixos (algun model va incorporar també un motor dièsel Pegaso), amb convertidor de parell i una sola cabina amb comandaments dobles, per facilitar les maniobres. Té sistema de fre manual per facilitar la frenada amb aire comprimit per a la màquina sense té fre pel tren, la qual cosa facilita les operacions de connexió per a maniobres dins les estacions, permetent agafar vagons i moure’ls per l'estació amb molt poc temps.
Inicialment totes aquestes locomotores tenien el motor dièsel connectat a una dinamo i motors de corrent continua, les modernes substitueixen la dinamo per un alternador de corrent altern trifàsic. Els seus 4 motors situats en dos bogis són asíncrons trifàsics amb rotor de gàbia d’esquirol i freqüència variable. Actualment, tant el control de la tracció com el frenat amb es fan amb petit microprocessador programat.
Impressionants locomotores elèctriques
La sèrie de locomotores 250 varen ser construïdes per un consorci format per les fàbriques: La Maquinista Terrestre i Marítima (MTM) y Caf, la suïssa Brown Boveri y la alemanya Krauss Maffei. El projecte mecànic va ser fet per els alemanys i l’elèctric pels suïssos.
Aquestes tenen sis eixos motors permeten remolcar trens de mercaderies fins 1000 tones amb pendents fins a 20 mil·lèsims, i trens de viatgers, pot assolir velocitats de fins a 160 quilometres por hora. Van entrar en servei l’any 1985 i actualment només fan serveis de mercaderies.
Podeu veure la història completa de La Maquinista Terrestre i Marítima al següent document
https://drive.google.com/file/d/1q5OrAxt3lamqOKfB9ko6tBQoklEGeURL/view?usp=sharing
Des d'aquest espai presentem al nostre gran enuig per la forma en la qual s'ha perdut els milions de plànols que es varen fer a Maquinista i que, simplement, s'han tirat. Penso que ningú ha estat mai conscient del patrimoni que això suposava i no entenc com un país com el nostre que sempre va traient tant pit per tot el que és catalanisme ha permès la destrucció d'un patrimoni tant i tant valuós com aquest. Com a Enginyer Industrial que soc no perdonaré mai pèrdua de qualsevol patrimoni català de la nostra gran metal·lúrgia mecànica. Simplement de jutjat de guàrdia.
INRI pels plànols catalans:
Aquí només alguns exemples:
- Maquinista Terrestre i Marítima al capdavant.
- Pegaso, Ebro.
- Seat, Biscuter
- Totes les fàbriques de motos (Derbi, Ossa, Sanglàs, Montesa, Gimpson, Ducson, etc.).
- Unitat hermètica.
- Elizalde, Hispano Suiza, Badal.
- Cav Condiesel.
Quina desgràcia tant gran.